Desde lluny, quan pensem l’arxiu d’una institució pública, entenem que aquest respòn a una serie de funcions i definicions. Les tres funcions son clares: Conservar la documentació contra atacs destructors de tot tipus: Biològics, polítics, catàstrofes naturals o pas del temps. Catalogar aquesta documentació perquè un cop la necessitem podem trobar-la amb relativa facilitat; i difondre aquesta documentació amb la voluntat de que algú sàpiga que allò existeix –podem buscar alguna cosa que no sabem que existeix? en principi si no?–. Alhora que l’arxiu institucional compleix aquestes tres funcions, es travessat per les definicions. En primer terme entenem que l’arxiu es un lloc. Es una entitat que existeix i que ocupa un espai físic i virtual. Això ens permet anar a l’arxiu, estar-nos-hi. La hospitalitat o la falta de la mateixa entra en escena. En segon terme l’arxiu es el conjunt de dades controlades que ens permeten descriure un document –amb totes les implicacions polítiques i epistemològiques que això comporta– per poder insertarlo en un entorn on conviu amb altres documents i on nosaltres podem accedir relacionant-nos amb ell. Ras i curt: L’arxiu també son les dades afegides al document, les metadades que constitueixen un sistema. Finalment quan arribem i travessem la porta, ens trobem amb la definició clau: l’arxiu son les persones. N’hi ha que treballen amb els documents prenent decisions dràstiques alhora de conservar, catalogar i difondre –constituïnt la memòria del futur!– i n’hi ha d’altres que consulten l’arxiu, son les usuàries que travessen funcions i definicions utilitzant els documents al seu favor per tal de generar ficcions amb sentit i significat de múltiples formes.

Un cop dins, si observem una estona l’arxiu històric del MACBA veiem que aquest no para de moure’s. A diferència dels fons personals on el productor s’ha mort i tenim el temps a favor nostre, aquest és un arxiu viu o en construcció. Un arxiu-riu on el fluxe d’informació no para i els documents i les dades que brollen de les activitats diverses han de ser transferides-canalitzades a temps real pensant en el futur. Ja que al final de tot, quan tot s’hagi destruït i venut, sabem segur que l’arxiu històric serà l’últim en marxar i apagar el llum, ja que conté poca cosa mercantilitzable. Sembla que l’arxiu històric ens permet anticipar amb exactitud el futurible desconegut, i en canvi, ens presenta un inici difòs i escurredís. L’arxiu riu d’ell mateix.

Coses que pasen es un programa públic d’activitats, un espai físic i un espai virtual des d’on preguntar-se sobre el format del propi arxiu i com aquest es relaciona amb altres contextos de visibilització i intercanvi. L’arxiu es una manera d’accedir a la informació, així com també ho son el que entenem per l’exposició, l’objecte llibre o el programa de ràdio. Si tenim en compte que un arxiu és obert per definició, i que l’usuari té accés al contingut de manera permanent, que significa exposar un arxiu? Què estem exposant? A què l’estem exposant? Què es mostra, que amaga i com es mostra? Es un lloc comú que l’arxiu en els seus procesos s’imagina i es vol invisible, vol permetre accedir i no ser accedit, i és en aquesta invisibilitat on ens situem, donant-li la benvinguda per tal de poder xerrar-hi una estona. És en aquest context on ens n’adonem que en el transcurs del procés de treball –d’una manera natural?– hem anat generant documents. I en tant que activitat realitzada pel museu-productor serem conservats, catalogats i visivilitzats dins l’arxiu històric. Sembla inevitable que l’arxiu-riu acabi desenbocant en el sistema que relata, barrejant-se amb tot el que l’envolta.

Enric Farrés Duran

Programa públic


Obrim portes
22 d’abril, a les 19 h
Hi haurà un parell de visites guiades a l’exposició buida (però plena de coses)

El que pot un llibre #13: presentació del llibre Aparicions
6 de maig, a les 19 h, a l’Auditori Meier
A cura d’Anna Pahissa, amb Mela Dávila, cap de Publicacions del MACBA fins al 2006 i primera cap del Centre d’Estudis i Documentació del MACBA (desembre del 2007 a juliol del 2012), i Clara Plasencia, cap de Publicacions del MACBA

Taller d’infecció de documents
10 i 17 de juny, a les 18 h
Amb Isabel Ayala (conservadora - restauradora)

METANOISE PARTY. La cuina de l’arxiu
10 de juliol, jornada
Amb Eli Rodríguez (coordinadora de l’Arxiu) i Paloma Gueilburt (coordinadora del Repositori Digital)

Excursió al Repositori Digital MACBA (CSUC)
De moment només poden anar-hi dues persones pel tema del virus, encara no sabem el dia. Pot ser un pla romàntic, la idea és que hi vagin dues persones i després ens expliquin què han vist. Aquí a l’arxiu és com un lloc mític.

La sessió de la cessió: la ficció documental a l’arxiu històric
8 d’octubre, a les 18 h
Amb Marta Vega (cap de la Biblioteca) i Eli Rodríguez (coordinadora de l’Arxiu)


IMPORTANT: Les característiques de les activitats s’aniran actualitzant en funció del virus. Per apuntar-vos-hi o si en voleu més informació, podeu escriure a macba@macba.cat.

Taller d’infecció de documents
10 de juny, a les 18 h
Amb Isabel Ayala (conservadora - restauradora)

Conservar documents es una de les tres missions principals de tot arxiu. Un document infectat està en constant transformació ja que es un organisme viu, que realitza intercanvis amb l’exterior. El fong que habita el document es la dada més rellevant que conté, si l’observem desde el punt de vista de l’arxiu, capgirant les jerarquies entre les diferents tipus de informació que conté un document. A l’arxiu històric no hi ha documents infectats ja que aquests no s’han mogut mai del context asèptic del museu. No han anat por ahí a infectar-se.

Mentre introduïm conceptes al voltant de la conservació dels arxius crearem les condicions idonies per poder-ne infectar un.